El futbol no és cultura. No si entenem la cultura com a un conjunt de coneixements literaris, històrics, científics, musicals, o de qualsevol altre mena que una persona pot adquirir com a fruit d'estudi, lectures, de viatges d'experiència... és a dir, ha d'elevar la ment, enriquir-la, fer-la treballar. Al meu parer, la cultura implica, en definitiva i com el seu propi nom indica, un cert cultiu de la ment; i no només entreteniment.
I, al cap i a la fi, el futbol no és res més que entreteniment. Un entreteniment que mou masses, sí. I que desperta passions, que crea enfrontaments però que també ajunta gent molt diferent. Un entreteniment que és un dels grans negocis d'aquest segle, que mou més diners que cap altra cosa. A més, caldria plantejar-se fins a quin punt és necessari tot aquest moviment de diners amb totes les penúries que passa el planeta; però això ja és un altre tema.
No cal confondre les coses. Una cosa és que el futbol constitueixi, en si mateix, un món propi, i una altra molt diferent és que aquest món pugui incloure's dintre del que entenem com a cultura.
