blau és el color del cel sense núvols

Poques vegades podem associar el terme cultura a la televisió, que des de fa ja massa anys s'ha vist infectada per productes que la redueixen a infracultura amb l'excusa de que és el que el públic desitja. És el peix que es mossega la cua: existeix perquè la gent ho veu i la gent ho veu perquè existeix. Televisió de Catalunya sempre ha intentat desmarcar-se d'aquesta tònica amb productes seriosos i de qualitat i una prova d'això és Colors en sèrie.

Va ser Göethe qui ja al s. XVIII va remarcar la importància d'estudiar la reacció humana als colors i va relacionar cada color amb determinades emocions. I això és el que Colors en sèrie pretén: apropar-nos, d'una manera fresca i diferent, als aspectes psicològics, antropològics i culturals de cada color. Un viatge per totes les emocions i connotacions que un color desperta. Tot això cuidant d'una manera exquisita l'estètica: les imatges que durant cada capítol es van succeint t'absorbeixen sense que puguis fer-hi res. Es tracta de poc més de vint minuts on, tot el que veiem i sentim està relacionat amb un únic color, i d'aquesta manera ens perdem en la seva infinitat per a explorar territoris desconeguts. 

Colors en sèrie ens descobreix un món totalment nou, i ho fa amb allò que creiem conèixer millor: els colors; conceptes que tenim tan assimilats des de petits que se'ns fa impossible imaginar que ens puguin sorprendre, que amaguin petits secrets. Però cada color és com una petita caixa que amaga infinits tresors, i el  millor de tot és que, per a cada persona, cada secret és diferent i especial. Gràcies a Colors en sèrie descobrim, per exemple, que segons el diccionari, el blau és el color del cel sense núvols; que a Napoleó el va matar el color verd amb el que estaven pintades les parets de les seves estances, ja que a la seva composició s'hi incloïa arsènic; o que Van Gogh, obsessionat amb el groc, es va passar els darrers anys de la seva vida pintant-lo sense parar, embogit. 

Una vegada la mirada es perd dins el detall, podem observar com els colors taquen la nostra vida diària. Quan és el color el protagonista, la forma perd tota la seva importància i se'ns descobreix un simbolisme inesperat i sorprenent. Colors en sèrie ens permet descobrir coses que, ni per casualitat, no hauriem descobert si no fos per aquesta visió màgica i senzilla dels colors. Música i imatges s'entrellacen d'una manera brillant dins un univers desconegut i, alhora, tan pròxim, que ens obliga a perdre'ns-hi sense poder oposar cap mena de resistència.